Letras
Eufòria 5 - Esperança 0
Tracklist
- 01 eufòria
- 02 ei, que surt el sol!
- 03 apocalipsi now
- 04 3 moments
- 05 mala llet
- 06 caputxeta
- 07 inspira conspira
- 08 bruixes
- 09 fals infinit
- 10 cercles
01 eufòria
Com insectes suïcides volant cap a la llum que els fregirà
seguim profetes i flautistes com un ramat de cabres
Perseguim el plaer perquè no ens falta de res
però al comptat de Wales els joves es pengen dels arbres
Quan sortim a la nit no entrem mai en un local amb poca gent
i no ho entenc perquè després només parlem entre nosaltres
Però ara no em diguis res que m’espatlles el morat
el morat és per mi sol no puc donar res als altres
Hi ha algú que em pugui dir com sortir d’aquest torbament
com es pot viure intensament sense ser esclau del desig?
No som memòria ni trajectòria tan sols un punt aïllat
no n’hi ha prou amb la felicitat exigim eufòria
no n’hi ha prou amb la felicitat exigim eufòria
Si quan la veus l’únic que et passa és que tens ganes de plorar
hi ha alguna cosa dintre teu que et xucla la poesia
Si per voler-ho tot, t’has de quedar sense tu
no és tant voler sinó saber a què renuncies
Hi ha algú que em pugui dir com sortir d’aquest torbament
com es pot viure intensament sense ser esclau del desig?
No som memòria ni trajectòria tan sols un punt aïllat
no n’hi ha prou amb la felicitat exigim eufòria
no n’hi ha prou amb la felicitat exigim eufòria
02 ei, que surt el sol!
M’aturen els mossos i em treuen tres punts
pugem a un taxi i ens vol estafar
però m’és igual, avui estic de bon humor
Arribem a casa i escoltem The Cure
la cançó de l’aranya que em feia por de petit
Caminem de quatre grapes a les sis del matí
com si el pis fos la sabana i nosaltres
gaseles i felins
Ei estira’t aquí que surt el sol i no vull dormir.
It’s been a hard night’s day and I been drinking like a sponge
It’s been a hard night’s day we should be sleeping like dogs
but when I get home to you, tell me baby what we’re gonna do
that make us feel all right, all right
Ei estira’t aquí que surt el sol i no vull dormir.
03 apocalipsi now
El món de les ombres s’il·lumina amb flashos de vint-i-cinc segons
on les pells són sempre tant fines i les mirades com fel·lacions
Publicitat de nit i de dia proclamant la joventut eterna
ara Plató ja sabria el que hi ha més enllà de la caverna
Tan se val, tots ho fem, tots comprem, però qui compra és sempre esclau
Apocalipsi now
Sentim tertúlies de qualsevol tema per gentilesa de la mateixa gent
com si el mecànic et pogués vendre el pa i els taxistes medicaments
Periodistes que busquen l’escletxa on la vida es torna grotesca
construint la llei a base d’excepcions amb la convicció d’una secta
La veritat ha emigrat, i ja només ens queda la por, per dir-ho suau
Apocalipsi now
Quan el davanter enganya a l’àrbitre i aconsegueix un penal pel seu equip
tothom el considera un heroi però no és res més que un mentider mal parit
Hi ha més ionquis en un camp de futbol que en qualsevol discoteca
vint segles d’història i estem igual: pa, circ i molta xerrameca
Tant em fa, si el teu equip va de verd, de vermell o de blau
Apocalipsi now
Preocupats en fomentar la lectura i no pas perquè tothom llegeixi el mateix
autoajuda i tonteries ocultistes, cervell de mosquit, memòria de peix
Multi-sales a cada cantonada programant el nou rècord de taquilla
ja us podeu quedar assentats a les fosques jo deserto i me’n vaig a fer guerrilla
Mou el cul, obre els ulls qualsevol soroll pot provocar una allau
Apocalipsi now
04 3 moments
Com un caçador seguint petjades
com un saurí buscant aigua
guiat només per l’ instint
Aliè als comentaris
deixant de vegades el camí
sempre ha estat així
i he decidit no decidir...
Divendres al vespre, fa 20 minuts que estem atrapats al cotxe,
i com nosaltres, infinites files de llums vermells frisant per canviar-se inútilment de carril
Quantes converses avorrides, discussions acarnissades
i pensaments prohibits succeint al mateix temps.
Però aquí dins ningú diu res i és millor així.
Saps que tens un amic quan el silenci no pesa.
Estic molt cansat, els ulls se’m tanquen,
sento sirenes llunyanes d’ambulància abans de perdre la consciència
Vull viure en un lloc on l’àmbar del semàfor signifiqui frena enlloc d’accelera
on no senti una mà invisible empenyent-me
sense cels retallats
05 mala llet
La mala llet em posseeix com un dimoni
em corren mil formigues per sota la pell
La mala llet m’enfonsa els peus en el fang
m’ha ennuvolat el seny, m’ha enverinat la sang
Mala llet.
Mala llet.
Escolto les paraules que surten de dins meu
i em quedo tan sorprès com tu quan les sento
És un odi dirigit a totes les coses
no m’estic justificant t’ho dic tal com ho sento.
Mala llet.
Mala llet.
Mala llet.
Mala llet.
06 caputxeta
Fa dos hores que hauria de ser aquí, em sembla que s’ha perdut
dins el refugi el foc sembla que es dona per vençut
l’avorriment s’escampa i marceix les flors
mentre a fora cada cop neva més, cada cop és més fosc
Lluny dins el bosc la Cristina camina
trepitja branques d’alzina i agulles de pi
veu una llum més enllà del molí
darrera seu a cada pas la neu es menja el camí
De cop el sent darrera seu, comença a córrer en la neu
De cop el sent darrera seu, comença a córrer en la neu
No miris enrere Caputxeta que el llop se’t vol menjar.
Dins la butxaca de l’abric vermell amb caputxa
porta les drogues que li han demanat per aquesta nit
I ara ja dubta de si pateixen per ella
o només pel que porta dins el seu abric
De cop el sent darrera seu, comença a córrer en la neu
De cop el sent darrera seu, comença a córrer en la neu
No miris enrere Caputxeta que el llop se’t vol menjar.
L’endemà al matí surten a buscar-la i el verd és més verd
i el blau més blau enmig del blanc
Però no hi ha petjades, ni crits d’auxili,
només silenci.
07 inspira conspira
Escàner de pupil·la
Examen capil·lar
Mostra d’adn
Anàlisi de sang
Pes, alçada
Empremta digital
Anàlisi d’orina
Historial dental
Inspira, conspira
Inspira, conspira
Inspira confiança
Número de compte
Ingressos anuals
Arbre genealògic
Antecedents penals
Vehicles al teu càrrec
Codi postal
Pòlissa de vida
Seguretat social
Inspira, conspira
Inspira, conspira
Inspira confiança
Número de compte
número de compte
número de ves en compte que no te´l vegin...
Inspira, conspira
Inspira confiança
08 bruixes
Bruixes, bruixes
han baixat a la ciutat portant la desgràcia a tot arreu
Bruixes
pous i llacs enverinats, epidèmies als conreus
Bruixes
histèria col·lectiva, tots estem sota sospita.
09 fals infinit
Beneïdes mans que et ressegueixen
que geografien el teu cos
paisatge errant de carn i os
cementiri de neurones sobreestimulades
Ciutat humida a través del vidre
ara que res és el mateix
no hi voldria tornar més
com un cargol em tanco dins la closca
Pupil·les finalment emmirallades
respiracions acompassades
sensacions d’un fals infinit
El cos s’entrega sense lluita
els pensaments es dilueixen
i a poc a poc ens adormim
i a poc a poc ens adormim
10 cercles
Cercles, cercles
Donem voltes fins a l’infinit
Cercles, cercles
Dibuixats en tots els teus sentits
Tot el que diguem ja s’ha dit abans
No vull mirar enrere, tu no vols mirar endavant
Si passat i futur queden lluny, més lluny anirem
Miro el teu rostre entre cireres d’arboç
Hem d’anar depressa aviat es farà fosc
Al capvespre el cel s’encén i els ratpenats surten a fer un vol
Ombres
Herba negra sota els nostres peus en la nit
Si Els Dits Fossin Xilòfons
Tracklist
- 01 el riu
- 02 la granja de la paula
- 03 memòria
- 04 cap al mar
- 05 llampec / ull de vellut
- 06 jeroglífics
- 07 se´m moren les plantes
- 08 i dius que el que em dius és veritat
- 09 s´està fent clar
- 10 blanca és la neu, negre el fons del pou
01 el riu
Se m’emporta el riu i no t’he dit adéu
Queden enrere les cases entre els canyissars
amb roba estesa als balcons que mai veuré assecar
Se m’emporta el riu i no t’he dit adéu
i és el que em sap més greu
Se m’emporta el riu i no t’he dit adéu
Massa cansat per nedar i arribar fins els troncs
fang en els ulls aigua tèrbola dins els pulmons
Se m’emporta el riu i no t’he dit adéu
i és el que em sap més greu
02 la granja de la paula
No penso treballar a la granja de la Paula mai més
no penso treballar a la granja de la Paula mai més
Em llevo al matí esperant que es posi a ploure
angoixat ple de pors que no em deixen moure
hauríeu de veure com em fa escombrar el carrer
no penso tornar a ca la Paula mai més
No penso treballar pel germà de la Paula mai més
no penso treballar pel germà de la Paula mai més
Em tracta com un gos i em paga una misèria
i em multa cada cop que em deixo la porta oberta
i encara em pregunta si m’ho estic passant bé!
no penso tornar a ca la Paula mai més
No penso treballar per la mare de la Paula mai més
no vull treballar per la mare de la Paula mai més
alliçona el servei sobre Déu, Home i Llei
mou els fils mentre el pare jeu com un rei
té seixanta anys però diu que en té cinquanta només
no penso tornar a ca la Paula mai més
No penso treballar a la granja de la Paula mai més
ni de conya penso tornar a ca la Paula mai més
Ho he intentat tot, per ser tal com sóc
però aquí si no ets com ells això serveix de poc
ells canten i tu ets l’esclau però ja en tinc prou
no hi penso tornar tan si neva com si plou
mai més
03 memòria
Quan recordo certes coses i em miro per un forat
em veig sempre d’esquena escoltant cants de sirena
ancorat en un cul de sac
Quan recordo certes coses em sorprenc a mi mateix
aparellant mitjons a les fosques, refent el trencaclosques
mossegant l’ham com un peix
Visc enredat entre xarxes de mil pensaments
volteretes en el temps
lluny dels colors que il•luminen els camps a l’estiu
ofuscat sense motiu
Quan recordo el principi desfilo el meu jersei
ni la millor filadora amb el millor didal pot evitar fer-se mal
intentant refer-lo igual
Visc enredat entre xarxes de mil pensaments
volteretes en el temps
lluny dels colors que il•luminen els camps a l’estiu
ofuscat sense motiu
04 cap al mar
S’obren els llums, són les sis, veig les cares inflades
cares amb ulls sense vida buscant comunió
agafo el metro, m’adormo i quan ja somiava
em desperto a l’ultima estació
I surto a fora, miro el rellotge
arribo a casa i busco la clau
i de sobte veig ben clar
que ho deixo tot i me’n vaig demà
Poso la tele i com sempre no sé de què em parlen
l’apago i m’arrossego fins la cuina per veure què hi ha per menjar
miro al carrer i el que veig em fa pensar en el que sento
les façanes fa temps que s’han de pintar
I em trec la roba, sento els veïns
i dono voltes dins el llit
i cada vegada veig més clar
que ho deixo tot i me’n vaig demà
cap al mar
fins al mar
vora el mar
mar endins
05 llampec / ull de vellut
llampec, pec, pec, pec, pec, pec, pec, pec, pec, pec, pec, pec, pec, pec,….
ull de vellut, ull de vellut, ull de vellut.
06 jeroglífics
Tinc la boca amb gust de sal
tens els ulls en espiral
sobre l’herba abraçats
si em punxes no em fas mal
Ara ens menjarem les pors
amb pensaments de colors
tatuats dins el cervell
ocultats dins el castell
Jeroglífics al teu cos
laberints que m’han confós
teranyines impacients
esperant en la foscor
Llepant caramels de mel
dins la torre de babel
ulls de canica que bonica
enfilats dalt dels estels
07 se´m moren les plantes
Se’m moren les plantes no puc fer-hi res
per molt que les regui
se’m panseixen al cap de pocs dies
i no en sé el perquè
Se’m moren les plantes no ho puc evitar
per molt que m’hi esforci
alguns diuen que és el canvi de clima
però sé que no és veritat
Em posen a prova perquè saben com sóc
que no toco de peus a terra
que quan se’m demana no hi sóc
que tot el que creix mor poc a poc
quan la constància flaqueja
si et distreus i perds el nord
Se’m moren les plantes i em poso molt trist
però no perdo l’esperança
compro llavors al florista
cada matí
08 i dius que el que em dius és veritat
Les teves fruites són de goma
els teus pits de silicona
les teves vivències fotos digitals
Les teves fruites són de goma
els teus pits de silicona
les teves vivències fotos digitals
I dius
que el que em dius
és veritat
La teva roba uniforme
de neopunkifashionpost
Les teves són idees
de baix pressupost
A la teva escala de valors
li falten uns quants escalons
i dius
que el que em dius
és veritat
09 s´està fent clar
Dins el llit amb les mans gelades
no pots dormir han fugit les fades
El cap no descansa
ets molt lluny de casa
Mires per la finestra
i ja s’està fent clar
10 blanca és la neu, negre el fons del pou
Lliura’m del neguit que em corre per dins
lliura’m de la por que em crida des de la nit
Blanca és la neu, blau el cel
verds els ulls, negre el fons del pou
Reso cada nit per ser prudent i valent
reso cada nit per ser prudent i valent
però em miro al mirall i em veig poruc i temerari
blau al cel, negre al fons del pou
Free me, and take me to some place inside yourself
baby, your sweet touch my weakness and no one else
Lliura’m del neguit que em corre per dins
lliura’m de la por que em crida des de la nit
Blanca és la neu, blau el cel
verds els ulls, negre el fons del pou
Free me, and take me to some place inside yourself
baby, your sweet touch my weakness and no one else
Esgarrapada
Tracklist
- 01 gised
- 02 com he arribat aquí
- 03 no tinc temps
- 04 esclatasangs
- 05 perduts en la boira (però agafats de la mà)
- 06 que sí que sí, que sí
- 07 de mans i peus
- 08 Virgínia i el pantà
- 09 ulls de gat mesquer
- 10 cançó sèptima en colors
- 11 qualsevol dimarts m´estimaras
01 gised
Oh! se’t veu la pell tan clara
Oh! tan pura la mirada
Tots t’hem somiat alguna vegada
Ets la que ens fa escriure cançons
Ets la que ens fa trair un germà
Ets la que ens fa sentir vius
La que ens empeny a la foscor
Ets la que fa estimbar els vaixells
Amb cants que et xuclen el cervell
La llum que ens mostra el camí
La llum que encega fins la mort
La llum que ens mostra el camí
La llum que encega fins la mort
Sense dir res
Oh! se’t veu la pell tan clara
Oh! tan pura la mirada
Tots t’hem somiat alguna vegada
Tota la vida ens has confós
Canviant de cos quan es fa fosc
Però si sabem el que sentim
L’instant quan gairebé et tenim
Ets la que fa estimbar els vaixells
Amb cants que et xuclen el cervell
La llum que ens mostra el camí
La llum que encega fins la mort
La llum que ens mostra el camí
La llum que encega fins la mort
Sense dir res
02 com he arribat aquí
Posa l’intermitent i aparca en bateria a l’àrea de servei
Curtes i llargues ressegueixen l’ap-7 en la nit
Dos a la barra parlen, un mira la tele i diu: són tots uns fillsdeputa
Ell li demana un cafè a la noia del cervell adormit
I li mira el cul quan es gira en un acte reflex i sense sentit
I les ones van i vénen en un mar asfaltat i llis
Com he arribat aquí?
Camí del servei sofàs que relaxen màquines de joguines per a nens
Natura morta nascuda de l’avorriment
Es renta les mans mirant-se al mirall sota un llum fluorescent
Li sona la cara aparta la mirada és dur ser un mateix
I d’un cop de puny trenca el vidre en un acte reflex i sense sentit
I les ones van i vénen en un mar asfaltat i llis
Com he arribat aquí?
I la pluja desperta de sobte quan ell puja al cotxe intentant fugir
I les ones van i vénen en un mar asfaltat i llis
Com he arribat aquí?
03 no tinc temps
A cavall de dos llocs, despullat vers el món,
esquivant decisions, somiant que perdo avions
No tinc esma per a res, tants anys i només he après
que no tinc temps per pensar que no tinc temps per pensar
no tinc temps per pensar que no tinc temps per pensar que no tinc temps
no tinc temps per pensar que no tinc temps per pensar que no tinc
Em convides a dinar i a mig àpat me n’he d’anar
em sap greu de debò però faig tard a no sé on
Tot a mitges cap per avall, tot fet i deixat estar
no tinc temps per pensar que no tinc temps per pensar
no tinc temps per pensar que no tinc temps per pensar que no tinc temps
no tinc temps per pensar que no tinc temps per pensar que no tinc
04 esclatasangs
qualsevol dilluns hi pensaràs
qualsevol dimarts m’estimaràs
qualsevol dimecres sortirem
qualsevol dijous ens ho farem
qualsevol divendres viurem junts
qualsevol dissabte serà dur
qualsevol diumenge ho deixarem
i qualsevol dilluns hi pensaràs
esclatasangs
05 perduts en la boira (però agafats de la mà)
Càlida i fresca com les primeres nits d’estiu
suau i ferma com tu quan somrius
la llum que ens envolta neix aquí al nostre costat
totes les mentides neixen de la veritat
Perduts en la boira però agafats de la mà
ja no hem de demanar perdó mai més
mor la tristesa que ens tenia glaçats tot aquest temps
Calor de ciutat bruta i rovellada per mil motius
que ens abraci l’aigua i dormim al llit del riu
adonar-se de tot no és cap cosa dolenta
el vent s’ho emportarà si estàs prou atenta
Perduts en la boira però agafats de la mà
ja no hem de demanar perdó mai més
mor la tristesa que ens tenia glaçats tot aquest temps
06 que sí que sí, que sí
Escolta’m i mira’m a la cara quan et dic
és el moment dona’m la mà
no pensis res deixa’t anar
sí, ja sé que tens motius per fer-te’n desdir
però aquesta nit les estrelles han sortit per tu i per mi
Escolta com canten les filles del bosc
només un cop cada set anys
si vols podem anar prop de l’estany
demà és una paraula que no hauries de dir
aquesta nit les estrelles han sortit per tu i per mi
que sí, que sí, que sí
que sí, que sí, que sí
aquesta nit les estrelles m’han dit a la orella que vindràs amb mi
el somriure que amagues diu que te’n mors de ganes
digue’m que sí.
07 de mans i peus
Dius que estem lligats de mans i peus
dius que ja no truques els amics
dius que el que et diran ja ho tens sentit
dius que el dia a dia és una creu
Jo mateix et compraria els claus si així calles i em deixes en pau
Des del teu seient d’espectador
dius que t’ho podries fer millor
dius que res serveix per res
dius que el dia a dia és una creu...
Jo mateix et compraria els claus si així calles i em deixes en pau
08 Virgínia i el pantà
S’obre la porta i en surt un crit ofegat
gira la cara i la trena se li desfà
plora pel poble i les llàgrimes no toquen el terra
s’evaporen en la intensa calor d’un dia d’agost
Corrent sent la veu del pantà que la crida
i hi arriba ajudada pel vent
els punys clou amb força ajunta les cames
respira profundament i salta deixant les preguntes a dalt
La seva germana pregunta si l’han vist passar
la veu li tremola quan intueix on pot haver anat
plora pel poble i les llàgrimes no toquen el terra
s’evaporen en la intensa calor d’un dia d’agost
Corrent sent la veu del pantà que la crida
i hi arriba ajudada pel vent
no hi ha ningú a la vora però n’està segura
encara es pot sentir el patiment i crida i ressona per tota la vall
09 ulls de gat mesquer
Jo tenia ulls de gat mesquer però els vaig perdre
un matí qualsevol et lleves i ja no hi són
tota una llàstima que encara em costa de creure
eren tan precisos en la foscor
Són tants dies llepant les ferides que em vas deixar per tot el cos
són tants dies caminant descalç per petons de sucre i llàgrimes de sal
Jo tenia ungles esmolades com puntes de llança
podia pujar cada nit al teu balcó
però me les he trencat tocant acords impossibles
i ara ja no surto de l’habitació
Són tants dies llepant les ferides que em vas deixar per tot el cos
són tants dies caminant descalç sobre petons de sucre i llàgrimes de sal
Jo tenia ulls de gat mesquer però els vaig perdre
i ara miri on miri tot ha perdut l’encant
vaig fer el camí al revés per si els trobava
però els ocells s’havien menjat les engrunes que havia deixat
Són tants dies llepant les ferides que em vas deixar per tot el cos
són tants dies caminant descalç per petons de sucre i llàgrimes de sal
caminant descalç
10 cançó sèptima en colors
(*Pau Riba)
11 qualsevol dimarts m´estimaras
qualsevol dimarts m’estimaràs, qualsevol dimarts m’estimaràs, qualsevol dimarts m’estimaràs...
Sento el teu ritme que m’enrampa els sentits
sento cants hipnòtics dins el ventre de la nit
sento com m’observes des dels arbres, des dels arbres
sento com em crides en la nit.
7 Songs For A Sleepless Night
Tracklist
- 01 ocean
- 02 on sundays
- 03 coma
- 04 blue
- 05 golden cage
- 06 suddenly
- 07 you and me
01 ocean
Look at the ocean and feel how it takes you
In his arms where you can sleep in peace
Deep in the beachwood the sun wants to shine
On each teardrop and all it’s so clear
A fairy called Sedna pale skin and blue hair
Takes my hand and whispers to me
I come from the sea,
I come from the stars,
I come from the trees.
And I want to come back
She fuses with leaves when I try to steal a kiss
Her last words were you’re a part of it
02 on sundays
Sunlight through my window illuminates my careless room,
All my clothes and my records are some witness of the rebel
And they lie on the floor from my bed to the kitchen,
They remind me that it’s Sunday and I have fever
Later I cook something, it’s so sad to eat alone,
And scenes of last night come to me like films out of focus
And I don’t know if I should laugh or cry
And I’m nervous but I don’t feel like doing
anything so I’m doing nothing
Telephone is ringing but I’m lost in the haze
I’m tired but I’m not sleepy
Like a lazy city
On Sundays
In the late afternoon I hang around just to find
Someone in the same situation, just to share a conversation
But it doesn’t matter what we talk about,
All we want is to hang out till tomorrow
we have no other path to follow
03 coma
I would like to have no friends,
I would like to have no sons
Because all these things cause pain
And thought I know I’m wrong
I can’t avoid to think it in vain
I wish you couldn’t hurt me
I wish you couldn’t fail me
But it can’t be
And thought you think I’m an egoist
I can’t avoid to think it in vain
Because it should be like being in coma, coma, coma,
I wouldn’t like to hurt you
I wouldn’t like to fail you
The more you expect from me
The less I give to you
I can’t avoid to think that it’s true
I wish I could not feel
But isolation makes my life unreal
A sentimental exile
Is an attractive lie
I can’t avoid to think it in vain
04 blue
(instrumental)
05 golden cage
She arrived at home with rainy eyes
Because her serial dreams
Were broken crystals
And she had no shoes on
The wind was howling
Outside her window
She packs her suitcase and says goodbye
And there is no reply
Words are still floating
And she closed just one door
in a big building
in a big city
And she runs away
She runs to stay
In a wheel
Of a golden cage
Like if she was inside a film
All along the streets
Pictures of real life
Nothing else but pictures
Nothing above them
Garbage beneath them
She lost her suitcase in the station
And there was no connection
To yesterday feelings
And she walks to nowhere
Sad like an angel
Pure like a virgin
06 suddenly
A sound of little bells
breaks her sleep at 3 a.m.
she looks at her husband
but she doesn’t recognize him
she things she’s around the bend
she’s thirsty and goes to the kitchen
but it’s not the same
fifty windows in one wall
fifty different skies
of shiny colors
suddenly she realizes that
she starts to float
as she’s gone across one window
she can see
thousand pictures with no sense at all
but extremely real
and she can feel
pain and joy
more than ever in her life
while she lives and dies
with no relief until
suddenly she realizes that
she starts to sleep
07 you and me
We begin again and I wonder if the end exists
We pack our things again and make promises looking from the driving mirror
Birds are trying to eat something, snow begins to fall
Coats survive with two holes inside. We’re driving to the light…
I hear the news on the radio, a couple robbed a bank
I hear the voice of a journalist with some kind of excitement
They throw the money just for pleasure to a rubbish bin
They could be you and me driving to the light…
Sleep baby until tomorrow
I’m here to take you home wherever it is
There’s only one way to follow
If you have nothing else to lose, nothing can stop us now
Two cops at the petrol station show me a photograph
Two cops with their ironing uniforms and their fucking good manners
No I’ve never seen them before, what have they done?
Coats survive with two holes inside driving to the light…